El nostre model

La OMS defineix l´Atenció Centrada en la Persona com la que s’aconsegueix quan es posa a la persona com a eix sobre el que gira la resta de dimensions relacionades amb la intervenció.

Rodríguez (2013) afirma que l’ACP persegueix promoure que qui la rebi sigui capaç mitjançant els recolzaments precisos, de veure minimitzada la seva situació de fragilitat, discapacitat o dependència i, amb el temps, pugui desenvolupar al màxim la seva autonomia personal per continuar desenvolupant i controlant el seu projecte de vida.

Martínez (2013) exposa que els models d’Atenció Centrada en la Persona busquen armonitzar les organitzacions amb les preferències i desitjos de les persones que necessiten atenció i cures.

Existeix un decàleg amb uns postulats que defineixen a mode de resum l’enfocament del model d’atenció ACP.

Taula amb les diferències entre el model d’atenció clàssic i el model d’Atenció Centrada en la Persona (Angels López y Cols 2014).

Beneficis de l’ACP en les persones grans

En la seva qualitat de vida:

• Disminució de l’agitació, el desconfort i les alteracions de conducta.
• Reducció simptomatologia depressiva i psicòtica.
• Descens de sentiments d’apatia / avorriment i desesperança.
• Millors beneficis en la qualitat de vida sobretot de les persones grans amb un greu deteriorament cognitiu.

(Chenoweth et al. 2014; Sloane et al, 2009; Moniz et al, 2003; Robinson y Roshe, 2006; Rokstad et al, 2013; Alt. Edén, 2004; Kane et al, 2007, Terada, 2013; Díaz-Veiga et al, 2014; Martínez 2016)

Al seu funcionament:

• Menor recolzament a les AVD (Activitats Vida Diària), més participació a les activitats i relacions socials, menys subjeccions.
• Millor funcionalitat als menjars i menys migdiades diürnes.
• Més activitat a les activitats quotidianes i millors interaccions socials.

(Te Boeskhorst et al, 2009; Chang et al, 2013; Sjogren et al, 2013)

Beneficis de l’ACP a les famílies

• Major implicació i col·laboració a les cures.
• Millora de la relació amb tots els professionals ja que es genera més confiança.
• Major satisfacció amb l’atenció.
• Més tranquil·litat i benestar personal.

(Robinson y Roshe, 2006, Alt Edén; Lum et al, 2008, Green Houses; McKeown et al.2010; Díaz-Veiga, 2014)

Beneficis de l’ACP a les organitzacions

Des de la millora assistencial:

• Redueix la prescripció de neurolèptics i d’ansiolítics.
• Disminueix l’agressivitat i l’agitació al bany, de la higiene bucal i millora la pell.
• Menor ús de contencions físiques en unitats de convivència.

Des de la qualitat de la gestió:

• Millora el clima laboral: redueix l’estrès i l’absentisme laborals i millora el treball en equip.
• Estreny la relació entre clima laboral i millora assistencial.
• Millora la coordinació amb els recursos comunitaris, optimitza l’ús dels recursos, incrementa els índexs d’ocupació i redueix el consum sanitari: hospitalitzacions, consum de fàrmacs…

En els professionals:

• Incrementa la puntuació en desenvolupament, motivació i satisfacció personal i professional, redueix l’estrès i percep que aconseguir una bona relació d’ajuda és més important que el desenvolupament de les tasques.
• Dignifica la tasca assistencial al conèixer millor a les persones, descobrir les seves capacitats, millorar la comunicació i el tracte digne i respectuós.
• Disminueix l’estrès laboral i s’adquireixen noves capacitats, com ara l’acceptació, empatia, resiliència, empoderament, pressa de decisions compartides.

(Dilley y Geboy, 2010; McCormack et al, 2010; Ashburner et al, 2004; Passalacqua y Harwood, 2012; Hayajneh y Shehadeh. 2014; Martínez, 2016)

1. Totes les persones tenim dignitat.
Amb independència de l’edat, les malalties, l’estat cognitiu, el grau de discapacitat o dependència, les persones grans són posseïdores de dignitat. Per tant, deuen ser tractades amb igual consideració i respecte que la resta.

2. Cada persona és única.
Cap persona gran és igual a una altra. Cada persona té el seu propi projecte vital. Per tant, l’atenció personalitzada és imprescindible.

3. La biografia és la raó essencial de la singularitat.
La biografia és el que converteix en única a cada persona gran. Per tant, aquesta es converteix en referent bàsic del pla d’atenció.

4. Les persones tenen dret a controlar la seva pròpia vida.
Una persona gran es considera com un agent actiu i protagonista del seu procés d’atenció. Per tat, es respecta l’autonomia de les persones i es busquen oportunitats i suport perquè aquestes tinguin control sobre el seu entorn i la seva vida quotidiana.

5. Les persones amb una greu afectació cognitiva també tenen dret a exercir la seva autonomia.
L’autonomia no s’entén com una capacitat única i fixa. Per tant, no es renuncia a treballar des de l’autonomia amb les persones greument afectades, identificant oportunitats i suports que permetin el seu exercici. I també l’autonomia s’entén com un dret que, quan la persona no és competent per prendre decisions i actuar, és exercit de manera indirecta mitjançant els altres, els qui decideixen tenint en compte els valors i preferències de qui és representat.

6. Totes les persones tenim fortaleses i capacitats.
Les persones grans, tot i tenir alts nivells de dependència, també tenen fortaleses i capacitats. Per tant, la mirada professional no només es fixa en els dèficits i limitacions i busca una relació que reconeix les fortaleses i capacitats de cada persona i l’enfortiment d’aquestes.

7. L’ambient físic influeix en el comportament i benestar subjectiu.
Especialment en les persones en situació de dependència, l’ambient físic té gran importància en el seu benestar subjectiu. Per tant, és precís aconseguir entorns accessibles, confortables, segurs i significatius.

8. Les activitats quotidianes tenen una gran importància en el benestar i salut de les persones.
La cosa quotidiana, allò que succeeix dia rere dia, les activitats que realitzen les persones grans influeix de forma determinant en el seu benestar físic i subjectiu. Per tant, es procuren activitats plenes de sentit que a més de servir d’estímul i teràpia, resultin agradables i facin sentir bé a les persones.

9. Les persones són independents.
L’ésser humà es desenvolupa i viu en relació social; necessita a la resta i a l’hora influeix en ells. Per tant, els altres -els professionals, la família, els amics o els voluntaris- són essencials en el desenvolupament del projecte vital de les persones grans tenint un paper clau en l’exercici de l’autodeterminació i en l’assoliment del seu benestar.

10. Les persones són multidimensionals i estan subjectes a canvis.
En les persones grans interactuen aspectes biològics, psicològics, socials i espirituals. Requereixen suports diversos i ajustats a les diferents situacions. Per tant, resulta imprescindible oferir una atenció que integri intervencions integrals, coordinades i flexibles.